Per molt que diguin les males llengües les col·lectivitzacions a Salt varen ser un exemple d’ordre i justícia. Les terres del terratinent i cap de l’oligarquia de llavors, el marquès de Camps (nomentas pel vaticà) varen ser expropiades 165 Ha, de les quals s’en varen col·lectivitzar 22. No totes les terres varen ser expropiades, naturalment es varen respectar les petites propietats familiars d’autoexplotació, a voluntat d’ingressar en el regim de treball col·lectiu. El sindicat agrícola es va integra a la CNT de Salt, sindicat fort i molt nombrós a Salt. L’industria textil saltenca també va ser expropiada i col·lectivitzada passant a mans de l’assemblea de treballadors de la Coma Cros, abans que fos intervinguda pel govern centralista de la Generalitat i transformada a industria de guerra (s’hi faricaren les bales dels fusells). Un cop acabada la guerra els patrons es trobaren les fabriques en millors condicions materials que les varen deixar.

Els obrers de Salt no elsva agafar desprevinguts el cop militar, La FAi a Salt hi tenia una presència important i conectada amb Barcelona, fet que li va permetre acumular armamnet pel que pogués passar i va passar. El famós comité de Salt (format per vàries forces revolucionàries), amb les armes ala mà va fer parar el cop militar a Girona, i va destituir del poder economic i polític a la burgesia del moment. Nombrosos saltencs pro-feixistes varen poder passar la frontera i incorporar-se al bàndol facciós per lluitar contra la república i contra la revolució obrera.

Les col·lectivitzacions a salt foren un exemple de bon funcionament i d’autogestió pels propis treballadors/es, tot i els esforços del govern central de controlar-les.

Molts treballadors autònoms s’agruparen i crearen col·lectivitats, com la col·lectivitat de barbers de Salt, que va sofrir l’atac d’elemnts contrarevolucionaris i profeixistes a través d’escampar rumors i calumnies sobre la qualitat del servei. Avui encara duren els rumors feixistes, concentarts contra els estrangers (els regalen cotxets, aliments, pisos, i altres calúmnies que atempten contra la intel·ligència i sentit comú).

Després d ela xerrda vam preparar un dinar popular al carrer on hi varen participar més de vint persones, on amb l’aportació voluntària de cadascuna i amb el treball col·lectiu vàrem fer un menjar saborós i vàrem passar una bona estona.

Per acabar el dia vàrem passar la pel·lícula Tierra y libertad inspirada en el llibre autobiogràfic de George Orwell, on explica la seva vivència de les col·lectivitzacions agràries a l’Aragó i el procés contrarevolucionari i de “caça de bruixes” a la reraguarda contra la CNT, la FAI, i el POUM, el més perjudicat, on varis dels seus dirigents varen ser executats per ordre d’Stalin a través del PSUC-PCE i amb el consentiment d’ERC i el PSOE.

Ahir dimarts 31 de maig un nombrós grup de gent va manifestar la seva indignació amb el sistema polític, económic i social pels carrers de Salt.

Volem democràcia i la volem ja. Aquesta democràcia no ens representa. Que sigui l’Assemblea de Salt que ho faci, a tots i totes que vivim a Salt.

Representatiu?? Necesitem un altre model democràtic, molta més democracia, real, radical d’arrel. Això només pot ser en forma d’assemblea, com a lantiga Grècia, però ens cal una organització, un sistema. Una asemblea de 15000 persones necessita organització.

Tan democràcia participativa, democràcia directe, democràcia popular, democràcia horitzontal, de base, no jeràrquica, no representativa,..etc, poden ser confuses a l’hora d’entendre quin tipus de democràcia real volem fer. A continuació es descriu una proposta d’organització integral.

Democràcia assembleària és una democràcia basada en Xarxes d’Assemblees Municipals (XAM). Assemblees de poble o ciutat, de barris, de carrer, i/o incús de comunitats de veïns. On les assemblees a més de ser espais polítics, són espais que fomenten i creen comunitat humana, coneixent-nos, enfortint els lligams i les relacions humanes entre els veïns/es.

Principis bàsics:

• La majoria de gent ha de poder participar a l’assemblea; tant en la presa de decisions, en el  debat i l”informació.

• Ha de permetre participar grans quantitats de gent de forma simultànea (100, 1000, 10.000, 1.000.000, o més!)

• Tothom ha de poder parlar (o ha de parlar), patint de la seva experiència i pensaments personals.

• Possibilitar portar a terme les decisions per la pròpia assemblea amb accions, com també pressionar a qui faci falta.

• Accés lliure a la informació, i temps per poder estudiar-la i reflexionar.

• Sense representants amb poder per sobre l’asemblea.

• Assemblees en xarxa. Federació d’assemblees de poble.

• Assemblees àgils i curtes, aptes per a qualsevol no avesat a les reunions, a l’oratòria, ni a la dialèctica.
  

• Respecte, transparència, horitzontabilitat, comunitat, empatia, actitud de consens, practicitat, simplicitat,…

Metodologia:

• Normes de l’assemblea

  • Respecte a totes les opinions, als torns de paraula, i per suposat, respecte a les persones (ni insults, ni baralles)

  • Presa d’acta (secretari/a), torns de paraula (moderador/a), comunicació de l’acta (portaveu)

  • Roda de paraula prèvia per que tothom pugui intervenir.

  • Assemblees d’una hora. Amb temps d’intervenció limitats, 5 minuts per persona màxim (per exemple)

  • Decisions amb esperit de consens, per àmplia majoria (4/5), o en cas d’urgència majoria simple (½)

  • Assemblees celebrades en dies festius (acompanyats, si es vol, d’un dinar, xerrades, activitats lúdiques,…)

• Funcionament de la xarxa

  • Assemblees de base: Són mini-assemblees de menys de 10 persones reunides per proximitat territorial. Un grup de 100 es divideix en 10 grups de 10, així és possible que totes 100, i en una hora, poden parlar almenys 5 minuts.

  • Assemblees de portaveus: Primer de tot: els porta-veus ni decideixen ni negocien, només fan recompte de les diferents opinions, propostes, i decisions, integren propostes idèntiques o molt similars que han sorgit a les assemblees de base. El portaveu de cada un dels 10 grups es reuneixen en una assemblea on es posa en comú la informació i decisions generades en les assemblees de base. En grups de 1000, es creen 100 assemblees de base, 10 assemblees de portaveus, i 1 segona assemblea de portaveus (1000-100-10-1).

  • Continguts: Per garantir que tothom té informació, cal diferenciar tres moments de l’assemblea; informació (necessitats, problemes,..), reflexió (propostes, solucions,…), i decisió. Per això es proposa assemblees temàtiques (cultura, seguretat, economia). Per a “digerir” la informació, preparar les reflexions i propostes, i reflexionar la millor solució i decisió, cal temps. Per això aquests tres moments són en tres assemblees separades per un temps (1 mes per exemple). Temes d’urgència es tracten de forma extraordinària. En un any doncs es pot treballar els 3 temes, i crear un programa annual d’accions, un pressupost participatiu,.. que pot ser votat al final del cicle.

  • Revista i web: On la informació generada a les assemblees es publica i pot ser consultada per tothom. D’aquesta manera la gent està preparada per assistir amb coneixement a la pròxima assemblea. Es crea cultura.
    

  • Espais de debat: entre assemblea i assemblea, es poden generar en el poble, barri, etc, xerrades, taules rodones, tertúlies, per tractar aquells temes que generin debat. Es crea cultura. En assemblees multitudinàries és impossible que tothom hi pugui participar, siguin curtes, no es caigui en enfrontaments, competitivitats, diàlegs o monòlegs,…

Els podràs trobar a la plaça de Catalunya de Girona. La seva web és http://acampadagirona.org/

Aquí hi ha la seva primera declaració de principis, fet asambleàrament el 21 de maig , per més de 200 persones (va caldre tres dies i una comissió de síntesi).

Declaració de principis de l’#AcampadaGirona

Som gent diversa, indignada i descontenta amb el sistema polític i socioeconòmic actual, i que patim les desigualtats que genera el capitalisme. Juntes, amb altres movilitzacions d’arreu del món, hem decidit unir-nos i organitzar-nos per lluitar per una vida digna.

Entenem que l’arrel dels nostres problemes és el capitalisme, un sistema que hem ajudat a perpetuar i que va en contra dels nostres interessos i necessitats, precaritzant les nostres vides. Un model que es basa i promou uns valors que no reconeixem com a propis: individualisme, consumisme, competitivitat, segregació. Un sistema econòmic , que ha ocupat i domina l’espai democràtic, subordinant els poders polític i jurídic. Un sistema que es basa en l’explotació de persones i la sobreexplotació de recursos, per mantenir un creixement il·limitat, insostenible ecològicament.

La situació actual de crisi no és casual, és conseqüencia directa del capitalisme. Les retallades que estem patint actualment tenen la intenció de perpetuar el sistema, mentre nosaltres en paguem els plats trencats.

No ens sentim representats pels polítics professionals, als quals hem delegat el nostre poder. Ells estan al servei del sistema econòmic i financer, i el defensen a través de l’abús de poder, sovint mitjançant una gestió corrupta.

La indiferència ens fa ser esclaus d’un sistema que no volem. Creiem que la societat s’ha d’estructurar a través d’uns altres valors: igualtat, llibertat, cooperació, solidaritat i justícia social. Cal un canvi en els hàbits de consum i producció. Volem organitzar-nos horitzontalment i sense jerarquies. Creiem que tothom ha de poder decidir i ens oposem a la divisió entre persones legals i il·legals.

Cal crear estructures populars i autogestionades perquè el poble recuperi el poder de decisió i acció. Apostem i creiem que és possible la superació del capitalisme, construint un sistema socialment just.

Fem una crida a la participació i a l’organització. Ja n’hi ha prou! Juntes plantem cara, prenem la paraula, prenem els carrers!

Serà una xerrada a mode de taula rodona/ tertúlia on parlarem sobre aquesta farsa de democràcia i les alternatives basades en la democràcia directa.

Hem aprofitat el dia internacional del llibre per presentar públicament una nova secció de “Servei de Llibres” de l’Ateneu on oferim llibres usats a un cost de 2 o 3 euros el llibre com a donació de suport solidari per al mantenimet d’aquest servei (local, benzina, temps,…), i les activitats que desenvolupament dins el nostre projecte social. Les temàtiques en les que ens volem especialitzar, seguint els nsotres objectius com associació (salut, felicitat i llibertat) són:

• Educació
• Psicologia
• Ciències
• Filosofia
• Contes, novel·les i altres

A part es clar, de la nostra pròpia biblioteca social, consultable i amb dret de prèstec per qualsevol soci/a (fer-se soci/a és gratuït, amb la contribuició dinerària és voluntària).

Entre altres formes de contribuir materialment a l’Ateneu i a la biblioteca social. Una altra forma de fer-ho és, o comprant-nos els llibres que tenim, o bé donant-nos aquells libres que tingueu i no us faci res donar-nos-els (també ens falten estanteries ). Així entre tots i totes consolidarem aquest espai i podrem anar desenvolupant el nostre projecte de transformació social cap a la llibertat.

A més a partir d’aquesta primavera, intenrarem consolidar un nou dia d’activitat social a més del ja consolidat “dijous d’esplai”. Cada dissabte obrirem la secció de “Dissabte Cultural” amb la intenció de poder oferir els llibres que guardem, i en la mesura de les nostres possibilitats fer xerrades, audiovisuals, música, poesia, tertúlies, i lo que pugui sortir, amb la possibilitat de pendre un café, o un té, sucs o licors artesans.

Us animem a visitar-nos! i entre totes ajudar a que continui siguent realitat aquest espai autogestió. (no rebem subvencions ni de l’Estat ni del Capital). Salut i força!

L’Ateneu juntament amb gent del col·lectiu Hortera de salt hem organitzat un casalet per aquesta setmana santa. Per l’estiu també ens agradaria fer-ne un altre, estigueu al tanto o pregunteu

Per a nens i nens majors de 6 anys. Els pares i mares també hi poden participar, amb els seus fills menors de 6 anys, si volen.

Dimarts 19 d’abril

per la tarda ( de 4 a 7)

Taller de Jocs a la plaça Antoni Gaudí

Dimecres 20 d’abril

per la tarda (de 4 a 7)

Taller de construcció d’estels voladors a l’Ateneu

Dijous 21 d’abril

tot el dia de 9 del matí a 7 de la tarda

EXCURSIÓ A LES DEVESES

• Sortida des de l’Ateneu a les 9
• Volada d’estels a la devesa
• Cal portar dinar (entrepà o carmanyola)
• Visita a l’Hortera (horts ecològics)
• Taller d’espantaocells
• Xocolatada fresca a l’Hortera

L’amic Agapit ha escrit un breu text respecte aquesta gloriosa data que gustosament reproduïm a continuació:

MANIFEST DELS POLLOSOS

El 19 de juliol de 1936 una sèrie de gent descamisada bruta de pols i de fum es llençaren al carrer a fi preservar uns valors nobles de la humanitat lluny dels sistemes organitzatius i del poder prèviament establerts. Són els qui aturaren el feixisme, el totalitarisme, i tots els dogmes que emanen de l’estupidesa humana per sotmetre i esclavitzar a l’ésser humà invaint la societat.

Ben d’hora foren acusats d’incontrolats per que no estaven adscrits, la major part d’ells, a cap organització jeràrquica, el que dificultava als poders controlar tot el procés revolucionari, el qual s’anava presentant com a autèntic per què brollava de les masses oprimides durant segles i segles pels poders i dogmes establerts i no era sols una revolta encoberta, o falsa, que no hauria arribat gaire més lluny d’una reforma o d’una contrarevolució de la burgesia a fi d’anar ostentant el poder en els successius relleus generacionals.

I acusaren aquells herois de pollosos per què superaven les organitzacions les quals només hi són per captar adeptes, mantenir la pròpia organització i presentar-la davant la comunitat com els autèntics lluitadors d’aquesta. Cosa que serveix als poders religiosos i financers dirigir la societat, quan els qui detenten el poder són els autèntics canalles i vils, i a fi d’encobrir-se acusen de pollosos als lliures i no controlats, quan realment són ells els miserables i la xusma, per què són paràsits que mamen i xuclen de l’administració, que vol dir la suor de tots.

Ciutadans lliures del món: nosaltres som aquells que acusaren de pollosos.

Agapit Alonso i Pont