CASALET per setmana santa (gratuït)

L’Ateneu juntament amb gent del col·lectiu Hortera de salt hem organitzat un casalet per aquesta setmana santa. Per l’estiu també ens agradaria fer-ne un altre, estigueu al tanto o pregunteu 😉

Per a nens i nens majors de 6 anys. Els pares i mares també hi poden participar, amb els seus fills menors de 6 anys, si volen.

Dimarts 19 d’abril

per la tarda ( de 4 a 7)

Taller de Jocs a la plaça Antoni Gaudí

Dimecres 20 d’abril

per la tarda (de 4 a 7)

Taller de construcció d’estels voladors a l’Ateneu

Dijous 21 d’abril

tot el dia de 9 del matí a 7 de la tarda

EXCURSIÓ A LES DEVESES

  • Sortida des de l’Ateneu a les 9
  • Volada d’estels a la devesa
  • Cal portar dinar (entrepà o carmanyola)
  • Visita a l’Hortera (horts ecològics)
  • Taller d’espantaocells
  • Xocolatada fresca a l’Hortera
| Deixa un comentari

SOLIDARITAT amb la pàgina web de debat “alasbarrricadas”

Situación de alasbarricadas.org tras el fallo del Tribunal Supremo

Mar, 01/03/2011 – 20:24 — ALB Noticias

Como sabeis, hemos perdido el recurso ante el Tribunal Supremo por la demanda que nos puso Ramoncín (el músic, per dir algo). A la espera de que tomemos la decisión definitiva sobre el siguiente paso a dar, os comentamos cuál es en este momento la situación económica de la página.

La indemnización al demandante son 6.000 €, a los que hay que sumar 5.300 € de gastos judiciales, ya que también se nos condena a pagarle a Ramoncín las costas aparte de nuestra defensa. En total son 11.300 €.

En donaciones llevamos recaudado un total de 8.670 €

Queremos dar las gracias de corazón a todos los Colectivos, grupos de música, Sindicatos, Centros Sociales… que nos estáis ayudando montando giras y actos de apoyo en muchas ciudades y pueblos del estado, así como a la gran cantidad de personas de distintas partes del mundo que habéis hecho y seguís haciendo donaciones particulares, si no fuera por vosotrxs esta situación nos habría desbordado hace mucho tiempo. Demostráis una vez más que la Solidaridad es algo más que una palabra que vale más que el “honor”, que se tasa y paga con dinero.

Seguiremos informando en breves, estamos valorando cuentas, datos, posibilidades, pros y contras… la justicia es muy cara y extraña.

Salud y Anarquía.

Más información sobre el caso y donaciones en www.alasbarricadas.org/sgae

Publicat dins de 0. General, 5. Primavera 2011 | Deixa un comentari

2es JORNADES D’EDUCACIÓ LLIURE a la Bisbal

Gent de l’Ateneu hi assistirem, també tirem endavant un projecte d’educació per a la llibertat al barri.

Publicat dins de 0. General, 5. Primavera 2011 | Deixa un comentari

Manifest dels pollosos

Enguany farà 75 anys de la revolució social (la revolució dels pollosos seguns uns) que es va viure a tants pobles d’Espanya, en resposta al cop militar dels feixistes en la defensa de les oligarquies i cacics d’arreu d’Espanya i d’altres paissos.

L’amic Agapit ha escrit un breu text respecte aquesta gloriosa data que gustosament reproduïm a continuació:

MANIFEST DELS POLLOSOS

El 19 de juliol de 1936 una sèrie de gent descamisada bruta de pols i de fum es llençaren al carrer a fi preservar uns valors nobles de la humanitat lluny dels sistemes organitzatius i del poder prèviament establerts. Són els qui aturaren el feixisme, el totalitarisme, i tots els dogmes que emanen de l’estupidesa humana per sotmetre i esclavitzar a l’ésser humà invaint la societat.

Ben d’hora foren acusats d’incontrolats per que no estaven adscrits, la major part d’ells, a cap organització jeràrquica, el que dificultava als poders controlar tot el procés revolucionari, el qual s’anava presentant com a autèntic per què brollava de les masses oprimides durant segles i segles pels poders i dogmes establerts i no era sols una revolta encoberta, o falsa, que no hauria arribat gaire més lluny d’una reforma o d’una contrarevolució de la burgesia a fi d’anar ostentant el poder en els successius relleus generacionals.Piramide social

I acusaren aquells herois de pollosos per què superaven les organitzacions les quals només hi són per captar adeptes, mantenir la pròpia organització i presentar-la davant la comunitat com els autèntics lluitadors d’aquesta. Cosa que serveix als poders religiosos i financers dirigir la societat, quan els qui detenten el poder són els autèntics canalles i vils, i a fi d’encobrir-se acusen de pollosos als lliures i no controlats, quan realment són ells els miserables i la xusma, per què són paràsits que mamen i xuclen de l’administració, que vol dir la suor de tots.

Ciutadans lliures del món: nosaltres som aquells que acusaren de pollosos.

Agapit Alonso i Pont

 

 

Publicat dins de 0. General, 5. Primavera 2011 | Deixa un comentari

Manifest per la manifestació a Salt “Volem viure a Salt en pau i bé”

Els aconteixements es precipiten a Salt, i diríem que arreu.

Per aquest dissabte 22 de gener les associacions de veïns han convocat una manifestació-marxa slenciosa sota el lema “Volem viure a Salt en pau i bé”, en resposta als disturbis que va haver-hi el passat cap de setmana en un carrer de Salt, fruit del greu i molt lamentable accident que va patir un noi que fugia de la policia de Salt per haver robat una motocicleta, diuen.

La situació d’inseguretat, o sigui d’augment de petits robatris amb o sense intimidació, a botigues, empreses, pisos, garatges, cotxes, etc dels veïns de la classe obrera ha anat creixent de forma paral·lela amb l’agment de la crisi econòmica, i més que creixerà segurament, igual que a la resta de ciutats i pobles dels paissos industrialitzats. Des de l’Ateneu rebutgem que la pròpia classe obrera transformada en lumpen robi a la mateixa classe obrera, o fins inclús hi descarregui la ràbia social, s’ho mereixen uns altres, i no viuen a Salt precisament. Preferim la dita “quien roba a un ladrón cien años de perdón”. Però en aquest moments d’inconsciència de classe es com demanar un impossible.

Salt té una característica que la fa resaltar de qualsevol altre poble. El 50% dels veïns de hi han arribat no fa més de 10 anys; els immigrants, els treballadors estrangers, el nou contingent de treballadors en precari que engrossen la classe obrera, i tots sabem perquè; per trobar un estatus de vida més ric, per fugir de la misèria, de la violència social provocada per l’explotació brutal del capitalisme neo-colonial. Tots sabem però que tant pels mitjans, com per la classe política, i especialment els feixistes i pro-nazis, no volen entrar en aquestes qüestions, sinó que els encanta utilitzar el mot immigrants, tot fent barrera entre els d’aquí i els de “fora”, com dirien ells, per criminalitzar-los de tots els problemes socials que patim.

La demagògia s’esten arreu i els més malparits i potser ignorants davant els problemes socials que estem patint la classe obrera (atur, i tot el que provoca; misèria i més violència social) estan en plena campanya per culpar de tots els mals als recents “immigrants” del segle XXI.

Els problemes socials de Salt no són d’origen estranger, són d’origen autòcton i internacional, l’hem anomenat misèria del capitalisme. No és sinó la continuació del conflicte de classes entre els explotats i els explotadors. Ha estat el “mercat”, les empreses més pirates dirigides per patrons sense escrúpols que han permés i sol·licitat l’entrada de nova mà d’obra estrangera en nom del creixement econòmic, del seu creixement econòmic, així com l’Estat per poder engrossir el números de cotitzants i de recaptació d’impostos, tot i l’hipocresia dels seus discursos contra l’immigració il·legal. Els treballadors estrangers no són sinó una moneda de canvi i un boc expiatori de la dreta política (feixistes) davant la crisi economica que ha provocat la banca i la borsa. Si abans han estat el jueus, els socialistes o els catalans, ara toca als “immigrants”, també.

Salt som i serem un poble d’avanguarda, i per alguns polítics un experiment de laboratori social, on els seus veïns no deixem de ser conillets d’índies que patim els seus experiments fallits. A Salt estem menystinguts políticament, la capital gironina i els seus polítics ha marginat històricament a Salt i vol continuar marginant-la. I més ara que no dóna tan númerode vots. És el pragmatisme del Poder.

Els joves de Salt, i no són els únics, veuen que costa que trobin un futur digne i és comprenssible que hagin perdut l’esperança. La crema de cotxes s’ha d’entendre així; una manifestació de ràbia però poc assenyada (que han patit veïns obrers), no s’ha d’oblidar que va ser protagonitzada per nois i noies de 12 a 20 anys…. just després que un amic seu, de 16 anys, estés a l’UCI, i cinc dies després morís. La seva jove vida s’ha vist estroncada… i per què ha tingut de ser així? Vivim en una societat molt malalta, enverinada.

A Salt, com arreu, els joves i adults estrangers reben racisme. Als instituts es veu claríssim cada dia. En una barralla “normal” entre adolescents per una nimiesa ràpidament es recorre a l’insult racista i xenòfob, i no només en l’escola. L’escola i el jovent no deixa de ser una representació de la realitat que passa entre el món dels adults. Entenem la seva ràbia. també entenem que mentre a Girona hi ha 7 centres cívics per a joves i adults (1 per cada 10.000 habitants) , a Salt no n’hi ha cap i som quasi la meitat de la població de Girona ciutat… Hi ha deixadesa política en totes les esferes per donar benestar social i cívic als saltencs de classe obrera. No així pels més benestants, ja que Salt té un teatre d’èlit, una aula universitària, i properament un centre d’arts escèniques, que la majoria de saltenques no podrà accedir-hi, sino més aviat per gent de fora de Salt.

La misèria econòmica avança acompanyada de misèria social. Arreu el sentiment de comunitat, d’unió obrera i veïnal està en decadència fruit dels instruments d’alienació social (per la TV, com per haver de treballar fora del municipi, portant-nos a l’incomunicació veïnal i obrera). I la resposta social per resistir la crisi està afeblida. L’ultra dreta minoritària aprofita l’avinentesa (com en totes les crisis) per llençar el seu missatge demagògic, fals, i ple d’odi contra la classe obrera, però per ser efectiu només la classe obrera d’origen extranger, sense qüestionar en cap moment la classe capitalista, la banca, la borsa i l’Estat, que són els seus protectors i a qui protegeixen. És una conseqüència nefasta del nacionalisme de dretes, altramentdit nazisme.

Dependrà de tots saber tornar-nos a unir per resistir i aturar aquesta onada de misèria econòmica i espiritual (encarnada per l’egoisme, i el feixisme). Una unió dificil d’aconseguir amb la classe política acostumada a evitar per tots els mitjans que el poble s’organitzi, participi i fagi política activa per si sols o amb els seus “representants” de partit, sense dependre d’ells i els seus “agents socials”, una casta política que l’únic que fa és mantenir un sistema econòmic i social que provoca injustíca des de les seves arrels.

Per això l’Ateneu estarà amb tots aquells veïns que volen viure en pau i bé, és l’unica unitat que ens queda,  ja que la unitat obrera fa temps que la dictadura militar i aquesta democràcia (o dictadura política) ja va destruir durant tot el segle XX,part del XIX, i continua en el s.XXI.

L’Ateneu, com Ateneu de classe, sempre estarem junt amb la classe obrera, amb els veïns que formen la classe obrera, amb els més putejats pel sistema capitalista i l’Estat. Sempre estarem en aquelles iniciatives que aglutinin el poble, l’única unitat que ens queda en el dur i llarg camí per la nostra llibertat.

salut i re-evolució !!!

Publicat dins de 4. Hivern 2011 | Deixa un comentari

Taula rodona contra l’especulació urbanística

Aquest dissabte l’Ateneu i Kan Kolmo de Girona hem organitzat una taula rodona sobre l’especulació urbanística i els moviments de resistència veïnal.

Assitiran gent del col·lectiu contra la MAT i de la plataforma anti-ARU. Gent del Raval de Barcelona s’ha excusat i no podrà venir. Serà a les 16:00 al local de l’Ateneu de Salt.

Prèviament hi haurà un dinar popular  i vegetarià al carrer, gratuït. A les 12:00 hi havia prevista una actuació de pallassos, però l’hem cancel·lat per que justament hi ha una mani-marxa silenciosa a Salt en protesta la degradació i l’augment de la violència que serà històrica, per bé o per mal, esperem que sigui per bé.

Salut

 

Publicat dins de 4. Hivern 2011 | Deixa un comentari

PSC, ICV, i ERC, continuen la repressió contra els maquis

El passat 27 de novembre familiars de 4 maquis assessinats durant la dictadura militar varen posar una placa en record pels seus familiars a la fossa comuna del cementiri de Girona on diuen que són enterrats. Alhora després d’estar oblidats durant més de 5o anys dels seus assessinats es va fer un acte en memòria d’aquests guerrillers antifeixistes on varen assisitir més de 60 persones i varis sindicats i col·lectius llibertaris de les comarques de Girona, Ateneu Mohandas Gandhi inclós.

Fins aquí bé, però sembla que la repressió política contra els guerrillers antifeixistes i els que els donen suport continua, ja que l’Ajuntament de Girona liderat pels “socialistes” del PSC, i les esquerres (de debó?) de ICV i ERC, varen intentar impedir que es col·loqués aquesta placa als familiars, i al no poder aconseguir-ho varen ordenar als treballadors del cementiri que un cop col·locada l’enretiressin, cosa que feren un cop varem marxar despres de parlar-ho amb els treballadors. Un company ja l’ha pogut recuperar.

Des de l’Ateneu trobem del tot incomprensible i denunciem públicament aquest acte maliciós i menyspreable d’aquest Ajuntament que es diu demòcrata, i que nega als familiars el dret d’honrar els seus morts i posar la placa que els sembli en memòria dels seus familiars assessinats durant la dictadura militar.

Publicat dins de 4. Hivern 2011 | 1 comentari